|
|
|
|
|
ACTIVITATS |
||
|
|
||
|
Projectes |
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
|
||
|
Oli
La Fargueta Fins aquell moment, els productors elaboraven oli sense certificar per a autoconsum i intercanvi en circuits de confiança, sense poder comercialitzar-lo al públic ni identificar-lo davant dels consumidors. Ara es disposa d’un molí certificat que elaboraa un o més dies a la setmana oliva de procedència ecològica, i una marca comuna. Els productors participen campanya a campanya destinant part o la totalitat de la seva collita a elaborar, envasar, etiquetar i comercialitzar conjuntament per la Fargueta, el primer oli ecològic certificat de la zona del Baix Ebre – Montsià. Les despeses d’elaboració, envasat, materials, etc. es reverteixen proporcionalment a la quantitat d’aportació de cada participant, i després cadascú té possibilitat d’anar comercialitzant l’oli envasat que li correspon i, simultàniament, oferir-lo al consumidor des del mateix molí. En diferents campanyes, han portat oliva per a La Fargueta en Tito, Lluc, Josep i Kenneth I s’espera que hi hagi incorporació progressiva de més productors. En aquests moments, la presentació és en ampolles de vidre de mig litre i garrafes de plàstic de 2 i 5 litres. Per a certificar l’oli, a més de la procedència ecològica de les olives, el molí també ha d'estar inscrit al CCPAE i esta obligat a netejar prèviament tot el circuit abans de cada entrada d’oliva ecològica. L’aigua de rentat ha de ser renovada i sense clor. Finalment, i els trulls i dipòsits de magatzematge han de ser de materials inerts, independents i ben identificats. Cal
recordar que només es poden comercialitzar com a ecològics
els olis que assoleixen qualitat verge i verge extra, qualificació
obtinguda mitjançant analítica química i
panell de cata oficials. La raó és que l’oli
que no és verge, anomenat només “oli d’oliva”,
prové d’oli de qualitat no alimentària que ha
passat per un procés previ de refinació química
que ha desvirtuat les seves propietats i que finalment s’ha
barrejat amb una petita part de verge per retornar-li alguns
gustos i aromes. |
||
|
|
||
|
|
||
|
SAT
Ecocítrics Ebre-Sénia D’aquí el nom adoptat per la SAT, que pretén aglutinar als citricultors ecològics de la zona, per comercialitzar conjuntament en una àrea on històricament els compradors majoristes s’han aprofitat de l'individualisme propi de la citricultura minifundista i no s’ha sabut aprofitar els rendiments per estructurar-se ni treballar la qualitat per al mercat interior. Fins fa pocs anys, la superfície de cítrics ecològics a la zona era gairebé irrisòria. Posteriorment, la petja dels pioners, Pepo, Lluc, etc. l’han seguit citricultors tradicionals com en José ‘Marjala” o de nova fornada com en Benjamí o els germans García. I encara més, una nova generació de productors, ara en conversió. Per donar resposta a la oferta creixent de cítric ecològic ebrenc i enllaçar-la amb la demanda de consumidors interns (catalans i de la resta de l’estat) a un preu just per ambdues parts, ens estem organitzant per evitar repetir errors com els que han fet caure en profunda crisi a la citricultura convencional. La SAT Ecocítrics Ebre – Sènia s’ha constituït l’any 2007 per 6 socis productors que començaran a operar conjuntament a la campanya 2008-09 i que aniran incorporant nous socis (de moment 6 més) conforme les finques avancin en el seu procés de conversió. La
voluntat és crear l’entitat de referència del
cítric ecològic català i nord-valecià,
amb màxima autoexigència de qualitat i compromís
ètic i territorial. El camí just comença i la
difícil aposta pel mercat interior depèn també
de la complicitat del consumidor. |
||
|
|
||
|
|