L'AGRICULTURA ECOLÒGICA
La Producció Agrària Ecològica (PAE) és un conjunt de pràctiques agrícoles basades en el coneixement agrari tradicional actualitzat encaminat a produir aliments saludables, tant per al consumidor, com per al productor i l'entorn, sense fer servir fertilitzants ni plaguicides químics.
Per tal de garantir el producte davant els consumidors, existeix una normativa de europea, el Reglament CE 834/2007 sobre producció i etiquetat dels productes ecològics, al que s'han de sotmetre tots els operadors (productors, transformadors i envasadors).
De justícia és reconèixer el paper pioner i inquiet de diferents “escoles” o tendències filosòfiques i tècniques que han estat substrat de l’actual agricultura ecològica i que en alguns casos continuen tenint una línia pròpia d’entendre la relació de l’home en relació al món que el proveeix d’aliments (agricultura biodinàmica alemanya, agricultura natural japonesa, orgànica anglesa, etc).
Des d’un punt de vista formalment més ortodox però igualment revolucionari en continguts, l’agroecologia ha esdevingut la ciència de síntesi de referència per a la comunitat de tècnics, docents i investigadors relacionats amb la producció ecològica. Interrelacionant disciplines pròpies de la ciència de la vida (ecologia de sistemes, microbiologia, fisiologia vegetal, etc) amb la sociologia i l’economia, ha permès desenvolupar indicadors de sostenibilitat per avaluar i orientar el disseny de sistemes productius més durables, rendibles i justos.
Més enllà de normatives i certificacions, els pioners de la nostra agricultura ecològica sempre han fet bandera de la dita que “el que no és social no és ecològic”. A ells tot el nostre reconeixement i homenatge.
Principis
L’objectiu fonamental de l’agricultura ecològica és obtenir aliments de màxima qualitat, en referència a les seves propietats nutricionals, sanitàries i organolèptiques.
L’agricultura ecològica no pretén tant maximitzar la producció, com fer-la compatible amb l’estabilitat de l'agrosistema. Per tant les tècniques emprades hauran de complir una sèrie de principis:
a) Evitar al màxim totes aquelles formes de contaminació ambiental que puguin resultar de les tècniques aplicades durant els processos de producció.
En l’agricultura ecològica no s’utilitzen adobs químics, és a dir, aquells adobs que s’han obtingut mitjançant síntesi química del nitrogen de l'aire i per solubilització per tractament químic de minerals naturals. Aquests processos requereixen grans quantitats d’energia i són contaminants. A més, és fàcil que aquests adobs solubles interfereixin negativament en els processos naturals dels ecosistemes i, en el cas dels adobs nitrogenats, contaminin les aigües superficials i subterrànies.
Tots el plaguicides i herbicides compostos per productes químics de síntesi o produïts per enginyeria genètica estan prohibits.
b) Proporcionar als cultius i als ramats les condicions vitals que els permetin dur a terme un desenvolupament el més natural possible.
c) Emprar al màxim els recursos renovables, reciclant tots els residus generats a l’explotació.
d) Integrar, en la mesura del possible, les activitats agrícoles i ramaderes. Els animals juguen un paper important tancant els cicles de nutrients, aportant fem per a l'adobat dels conreus i permetent ampliar la varietat de les rotacions amb la introducció de conreus farratgers.
e) Mantenir la diversitat genètica del sistema agrari i del seu entorn immediat, treballant amb aquelles espècies, varietats i races més adaptades a les condicions locals, potenciant sobretot la recuperació i millorament de les autòctones.
f) Utilització òptima i equilibrada dels recursos i potencial local: la finca ecològica ha d'estar plenament relacionada amb el medi que l'envolta de d'un punt econòmic i social. Hem d'utilitzar preferentment els recursos propis de la nostra zona (residus orgànics, varietats locals, mà d'obra, etc) així com orientar les nostres produccions per cobrir les necessitats del mercat local. Aquesta relació amb el medi que ens envolta ha de ser equilibrada i mútuament enriquidora, contribuint, en la mesura del possible, a la conservació del medi ambient.
g) En general, l’aprofitament i potenciació de tots els mecanismes i equilibris naturals dels sistemes agrícoles, els quals han de treballar a favor de l'agricultor i ramader, i no en contra d’ells.
Beneficis dels aliments ecològics
