La producció ecològica integra tots els factors que influeixen en el desenvolupa-ment de les plantes i els animals, aprofitant al màxim els mecanismes naturals dels sistemes agraris. És una agricultura adaptada al medi que l’envolta i que renuncia a la utilització de productes químics agressius.
L’obtenció d’aliments de la màxima qualitat nutricional, gustativa i sanitària, és la conseqüència de treballar al costat de la natura, adaptant pràctiques i coneixements tradicionals als nous temps.

• Més sabor: Les fruites i les hortalisses ecològiques creixen al seu ritme natural amb fertilització orgànica, acumulant menys aigua i més aromes. Es cullen al punt òptim de maduració per al consum immediat. Es protegeixen varietats i races locals i es recuperen els gustos propis.

• Més salut i nutrició: Els aliments ecològics (també anomenats biològics o orgànics) tenen una alta concentració en vitamines, minerals, àcids grassos poliinsaturats i major presència de principis antioxidants i preventius de malalties.

• Més seguretat: En els productes ecològics certificats no s’autoritza l’ús de fertilitzants i pesticides químics i s’analitza la prèsencia de residus. Tampoc se sembren ni s’utilitzen pinsos de cultius modificats genèticament. S’apliquen totes les normes de seguretat alimentària vigents i al llarg de tota la cadena de producció, transformació i comercialització s’aplica un control i traçabilitat. A Catalunya l’entitat de certificació és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) i els productes s’identifiquen amb el seu logotip.

• Més respecte ambiental: La producció ecològica redueix la contaminació d’aire, sòls, rius i aqüífers. Reaprofita els residus orgànics millorant l’estructura dels sòls i introdueix tècniques per reduir la seva erosió. Millora l’eficiència energètica dels sistemes agraris i mitiga el canvi climàtic. El manteniment de marges vegetals i cobertes d’herba crea refugis per la fauna i els enemics naturals de les plagues.

• Més territori i societat: Preserva l’activitat i el paisatge agrícola propi, millorant la seva viabilitat econòmica a mitjà i llarg termini. Proporciona una alterativa a la renovació de la professió i al relleu generacional. Encaixa perfectament amb les activitats econòmiques complementàries en el medi rural: agroturisme, gastronomia local, artesania alimentària, etc. Demanda incorporació de persones formades, noves vies comercials i un canvi de relació amb els consumidors.